Heu sentit mai parlar del Temple Romà de Vic? Potser sí, potser no… però t’asseguro que la seva història és d’aquelles que no t’esperes gens. De veritat, sembla tret d’una peli d’aventures.

Imagina’t això: fa gairebé dos mil anys, al mig de la ciutat romana d’Ausa, hi havia un temple super important. No sabem exactament a qui estava dedicat. Potser a un emperador, potser a algun déu romà. Però tothom tenia clar que era el lloc més sagrat de la ciutat. Tenia columnes enormes, un pòrtic espectacular i una sala interior on hi havia la figura sagrada. Tot super elegant i perfecte, com si sortís d’un llibre d’història.

I aquí ve el gir de guió: quan arriba l’edat mitjana, el temple perd el seu ús i… desapareix. Però no perquè caigui o s’esfondri, sinó perquè construeixen un castell al seu voltant. Sí, sí: literalment el tapen. El temple queda completament amagat dins del castell dels Montcada, com si fos una habitació més. La gent passa pel costat durant segles sense saber que, darrere aquelles parets, hi ha un tros sencer de l’antiga Roma.

Fins que arriba el moment clau: 1882. Enderroquen el castell i, de cop, apareix el temple romà, gairebé intacte, com si hagués estat esperant que algú el trobés. La gent de Vic flipava, i els historiadors encara més. Era com descobrir un tresor que ningú sabia que existia.

Avui el temple està restaurat i obert a tothom. Fan exposicions, activitats… però el més fort és veure’l i pensar: Com pot ser que això hagi estat amagat durant tants segles?

I llavors et quedes amb aquella pregunta típica però inevitable:

Quants secrets més deu amagar la història, esperant que els descobrim un dia qualsevol?